En Pere
Per Jordi Xapellí
En Pere
esperava aquell dia des de feia temps. Últimament no tenia gaires distraccions
i la visita de tota la família l'omplia de joia. Vuitanta anys en són
molts, o pocs, segons com es miri. El cas és que la celebració seria el dia
següent i ell no podia esperar. Recordava una mica els seus temps d'infant quan
no dormia en tota la nit pensant en els regals del dia següent. Els motius
d'alegria havien canviat amb els anys, ja que ara el que l'importava era veure
la família i no tant els regals, però l'estat de nerviosisme era ben igual.
De tots els
nebots l'Ismael era el que li cridava mes l’atenció, però no sabia ben bé
per què. Hi havia una cosa en aquell jovenet que despertava tendresa i a la
vegada un sentiment de tranquil·litat que poques persones transmeten. L'Anna,
la seva mare, sempre havia dit, des de petit, que era un noi especial. Fins i
tot havia reconegut d'amagat que tot i estimar-se tots els fills per igual, hi
havia un noséquè en l'Isma, així era com tothom l'anomenava, que el feia una
miqueta mes especial.
Opcions:
a) L'Isma visita a en Pere la mateixa nit
b) L'Isma desapareix el dia de l'aniversari d'en Pere
c) La família del Pere li regala un viatge
Peter
Translated by Scott Hopkinson
Pete had been waiting
for that day for ages. Lately he hadn´t had much to do and a visit from his
whole family would fill him with joy. Eighty
years are a lot, or few, depending how you look at it, and the thing was, the
party would be tomorrow and he couldn´t wait.
He remembered those times as a child, not being able to sleep all night ,
thinking about the presents he´d get the next day.
The reasons for his happiness had changed with the years, the presents
weren´t as important as seeing his family anymore, but he was just as nervous
as ever.
Of all of the
grandchildren, Ismael had something special, but he didn´t know why.
There was “that something” about that boy that brought a tenderness,
and at times a feeling of tranquillity that few people transmit.
His mother, Anna, always said since he was young, that he was a special
boy. She even admitted to herself,
that even though you love all of your children the same, Isma, as they used to
call him, had that thing that made
him a little more special.
Options:
a) Isma visits Pete that night.
b)
Isma disappears on Petes’ birthday
c) Petes´ family gives him a holiday for a present.